Sessions de bones pràctiques de l’equip SSAE en el marc del pla de juliol
En el marc del pla de juliol de l’equip de professionals del Servei de Suport i Atenció Emocional (SSAE) de la Fundació CHM Salut Mental, del Grup CHM Salut Mental, s’han dut a terme tres sessions de bones pràctiques. Aquestes bones pràctiques s’han celebrat els dies 11 i 13 de juliol al centre educatiu Institut Bernat Metge; i el dia 25 de juliol a les nostres instal·lacions.
A continuació, es presenten les diferents bones pràctiques tenint en compte el títol, el professional a càrrec així com els objectius generals de cada una d’elles.
– El meu cos és meu per Isabel Deiss. Els objectius d’aquesta bona pràctica inclouen reflexionar sobre l’espai personal, el cos i la forma de relacionar-nos, conèixer la tendència que té cadascú en aquest sentit així com donar eines per relacionar-se i treballar la prevenció de l’abús.
– Tècniques de relaxació als centres educatius per Patricia Compagno. Aquesta bona pràctica s’ha centrat en la transferència de tècniques de respiració a l’alumnat com a mètode per recuperar la calma en determinats moments com ara l’inici d’activitats o el retorn a l’aula després de les estones als espais de pati o menjador.
Font fotografía: www.canva.com
– Psicomotricitat en família per Clara Canals. Aquesta pràctica ofereix a les famílies un espai de trobada i cohesió facilitat per un professional que dinamitza i condueix la conversa al voltant de la criança.
– T’escolto (coaching restauratiu) per Silvia Marín. L’espai t’escolto es defineix com un espai individual d’acollida i escolta per a l’alumnat. Aquest espai acompanya la realització de cercles de paraula i permet acompanyar emocionalment a l’infant, validar les seves emocions, posar paraules a la vivència i promoure el pensar conjuntament, reflexionar i la recerca de solucions.
– El racó de la Calma per Silvia Hernández. Aquesta bona pràctica que s’ha centrat en la implementació del racó de la calma ha permès el treball de la cohesió de grup, la creació d’espais d’escolta per infants des d’on es treballa la regulació emocional i la gestió positiva del conflicte. A destacar l’acompanyament fet a l’equip educatiu en el procés.
– Sociogrames per Silvia García. Aquesta bona pràctica fa servir una adaptació pròpia del sociograma per valorar diferents aspectes que configuren el tarannà del grup classe així com els àmbits que tenen una influència en les relacions interpersonals de l’alumnat.
– La bústia dels mals rotllos per Raquel Terribas. És una bona pràctica en què es treballa la gestió positiva dels conflictes en els grups classe. Específicament, es promou la comunicació i les relacions interpersonals, la consciència, expressió i regulació emocional, les competències restauratives (escolta, l’empatia i la comunicació no violenta), entre d’altres.
– La cadena dels malestars per Mairi García. Es tracta d’una bona pràctica per a la gestió positiva dels conflictes que ofereix un espai segur d’expressió i escolta on es poden identificar malestars individuals però també del grup. En aquest espai es promou una sensibilització en les possibilitats d’accions del grup així com de reparació del malestar. S’estableix un repte comú que permet que s’activin emocions grupals i la responsabilitat col·lectiva. Aquesta pràctica es complementa amb espais d’acompanyament individual i reunions restauratives.
– De Camí a l’ESO per Sheila Gómez. Aquesta bona pràctica pretén: 1) acompanyar a l’alumnat en la transició cap a la secundària; b) donar a conèixer recursos i serveis del barri i de l’entorn més proper adreçats a persones a partir de 12 anys; c) apropar a l’alumnat als centres educatius de secundària; i d) oferir espais d’escolta i suport emocional a nivell grupal i individual.
– Aspectes de la convivència per Cibel Suàrez. Aquesta bona pràctica es duu a terme a través del temps de cercle. Se centra en l’equip educatiu i té com a objectiu general millorar la convivència al centre educatiu oferint un espai de reflexió sobre actuacions i estratègies que o bé no són efectives per disminuir les conductes disruptives o bé ajuden a prevenir determinades conductes. La finalitat és que tot l’equip educatiu prengui la mateixa direcció.
Totes les bones pràctiques presentades posen de manifest la riquesa i diversitat de recursos que s’implementen als centres educatius on es desplega el Programa en Cercle per l’Acompanyament Emocional.
