Aquest trastorn es caracteritza per una alimentació molt selectiva, evitació d’aliments per característiques sensorials, por a les conseqüències de menjar (com ennuegar-se), o manca d’interès pel menjar, provocant dèficits nutricionals i impacte en la salut física i emocional. Es va remarcar la importància clau del treball amb les famílies en el tractament d’aquests casos, ja que la implicació parental és essencial per aconseguir canvis sostinguts i una millor adaptació del menor.

A més, van presentar una ponència sobre la relació entre síndromes genètics i salut mental infantojuvenil, destacant en quines situacions clíniques és pertinent demanar un estudi genètic, especialment davant trastorns del neurodesenvolupament amb trets atípics o resistència al tractament habitual.

Un altre simposi rellevant va ser el del Dr. Andreas Stringaris, procedent de Londres, qui va compartir les seves recerques sobre l’eficàcia dels antidepressius en adolescents. Les seves conclusions posen en qüestió l’avantatge clínic d’aquests fàrmacs respecte al placebo, obrint un debat necessari sobre l’ús racional de la medicació.

Finalment, també es va destacar una xerrada sobre el tractament no farmacològic del TDAH, centrada en la intervenció familiar i el suport individualitzat, que ajuda a abordar les dificultats conductuals i emocionals de manera més integral i sostenible.