Aquest és un concepte en el que intervenen molts factors. La quantitat d’activitats en les que participa la persona és important, així com la variació, la satisfacció i la duració de les mateixes. Per a tenir un equilibri ocupacional satisfactori és necessari tenir una rutina equilibrada, participant en activitats d’autocura productives i d’oci i que aquestes activitats siguin significatives per a les persones, ajustades als interessos, capacitats i demandes de l’entorn.

A l’estudi vam tenir en compte les conseqüències a nivell general que havia tingut a la població amb TMS la declaració de l’estat d’alarma:

· Confinament domiciliari.
· Tancament de dispositius de RPS.
· Alteració del funcionament de la comunitat.
· Altres.

Conforme anàvem gestionant les idees de l’estudi la situació millorava, però a diferents velocitats segons el territori. És per això que vam decidir dividir l’estudi en tres etapes:

· Valoració pre-COVID.
· Valoració durant el tancament dels serveis.
· Valoració a la “nova normalitat”.

Per tal de realitzar aquesta valoració es van fer servir dues escales, l’OBQ-E (Qüestionari de balanç ocupacional) i l’escala ACO (Autopercepció del Canvi Ocupacional). Aquesta última, va ser creada des del propi grup per tal de que els participants poguessin omplir-la ells mateixos i poder valorar el canvi en les tres etapes de valoració.

L’estudi es va dur a terme gràcies a la col·laboració de la xarxa d’investigació que es va a crear amb altres terapeutes ocupacionals del territori espanyol. Aquesta xarxa estava formada per 45 terapeutes ocupacionals de 12 tipus de centres de rehabilitació psicosocial de 15 províncies i 15 organitzacions diferents. En total es van aconseguir 410 participants de mostra al llarg de l’estudi. Per diferents causes no tota la mostra va ser utilitzada a les tres fases.

Els resultats de l’estudi ens confirmen que no hi ha diferències significatives en l’equilibri ocupacional relacionat amb variables sociodemogràfiques importants tals com el sexe, l’edat o el nivell formatiu. Així com una tendència a la baixa en la percepció de l’equilibri ocupacional durant el tancament dels dispositius que millora en l’etapa de la “nova normalitat”.

Amb aquests resultats, vam decidir aprofitar la bona actuació de la xarxa d’investigació i de l’equip d’investigació principal per validar al castellà l’escala ACO, degut a que la mostra de l’estudi havia estat molt significativa. A més, valorem que aquesta escala és molt útil per tal d’avaluar el canvi ocupacional en diferents etapes (com per exemple, abans i després d’una intervenció a nivell funcional). D’aquesta forma, el proper article relacionat amb les dades de l’equilibri ocupacional tindrà més repercussió en comptar amb dues escales validades.

En l’estudi de la seva estructura, es van identificar 6 dimensions a l’escala ACO:

1. Activitat i organització diària.
2. Activitats productives i d’oci.
3. Gestions personals i contactes personals.
4. Hàbits saludables.
5. Ús de noves tecnologies per a la comunicació.
6. Descans i necessitat de suport extern.

Les 3 primeres dimensions són les més importants, ja que són les que més expliquen la variació de les dades.

A més, aquestes àrees d’ocupació ens ajuden als professionals a detectar l’empitjorament funcional i psicopatològic de les persones usuàries, sent les més destacables com a indicador de descompensació la dimensió 1 (activitat i organització diària), la 4 (hàbits saludables) i la 6 (descans i necessitat de suport extern).

En aquests moments, des del grup de treball hem finalitzat l’article de validació de l’escala ACO i continuarem treballant amb les dades de l’estudi per aprofitar els resultats relacionats amb l’equilibri ocupacional, que va ser la idea principal.