Esport i Salut Mental: Un binomi eficient per a la inclusió comunitària
En l’actualitat, la salut mental dels i de les joves s’ha convertit en una preocupació creixent. Factors com l’estrès acadèmic, les pressions socials i la incertesa del futur contribueixen a l’augment dels problemes de salut mental entre els i les adolescents i joves adults. Davant aquesta situació, l’esport emergeix com una eina poderosa per a la recuperació i el benestar.
Diversos estudis demostren que la pràctica regular de l’esport no només millora la salut física, sinó que també té un impacte positiu significatiu en la salut mental. L’exercici físic estimula la producció d’endorfines, hormones que generen sensacions de benestar i felicitat, i redueixen els nivells d’estrès i ansietat (Caspersen, Powell & Christenson, 1985; Biddle, Fox, & Boutcher, 2000). A més, l’esport proporciona una rutina i un propòsit, elements clau per a aquells que conviuen amb problemes de salut mental (Peluso & Andrade, 2005).
L’esport no només millora la salut mental dels i de les joves, sinó que també afavoreix la seva inserció en recursos comunitaris. Les activitats esportives sovint es desenvolupen a la comunitat, creant espais on els i les joves poden establir connexions socials positives i sentir-se part d’un grup (Bailey, 2006). Aquesta sensació de pertinença és fonamental per al desenvolupament emocional i social dels i de les joves (Eime et al., 2013).
A més, les entitats esportives col·laboren freqüentment amb altres recursos comunitaris, com serveis de salut mental, educatius i laborals, oferint als i a les joves una xarxa de suport integral (Schinke et al., 2018). Així, l’esport es converteix en una porta d’entrada a altres formes de suport i recursos que poden ser crucials en la seva recuperació i desenvolupament.
Als Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, de l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts, del Grup CHM Salut Mental, reconeixem la importància de promoure la salut mental entre els i les joves, així com el paper essencial que l’esport pot tenir en aquest procés. És per aquest motiu que estem compromesos a donar suport a iniciatives esportives que fomentin el benestar i la inclusió social.
Durant aquest últim any, hem implementat una activitat esportiva, dirigida a joves d’entre 18 i 35 anys, que ha tingut resultats molt positius. Aquesta iniciativa ha permès que els i les participants integrin l’esport en la seva rutina diària de manera autònoma, sense necessitat de suport professional constant. Això ha potenciat la seva autonomia, ha enfortit els seus vincles amb la comunitat i ha promogut el seu empoderament. Així, l’esport no només ha estat una eina per a la millora de la salut mental, sinó també un catalitzador per a la seva integració social i desenvolupament personal.
Aquesta experiència positiva ha posat en evidència la importància de continuar impulsant l’esport com una eina fonamental en els programes de rehabilitació i prevenció de problemes de salut mental. És essencial que els i les professionals de la salut, les institucions educatives i les organitzacions comunitàries col·laborin per garantir que els i les joves tinguin accés a activitats esportives i rebin el suport necessari per participar-hi. Només a través d’una acció coordinada i un enfocament integral, podrem maximitzar els beneficis de l’esport i crear un entorn que promogui el benestar emocional, social i físic dels joves, oferint-los les eines necessàries per construir un futur més satisfactori i amb noves perspectives.
Mónica Martí, terapeuta ocupacional del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Les Corts.
Referències:
· Bailey, R. (2006). Physical education and sport in schools: A review of benefits and outcomes. Journal of School Health, 76(8), 397-401. https://doi.org/10.1111/j.1746-1561.2006.00132.x
· Biddle, S. J. H., Fox, K. R., & Boutcher, S. H. (Eds.). (2000). Physical activity and psychological well-being. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203463888
· Caspersen, C. J., Powell, K. E., & Christenson, G. M. (1985). Physical activity, exercise, and physical fitness: Definitions and distinctions for health-related research. Public Health Reports, 100(2), 126-131. https://doi.org/10.2307/20056429
· Eime, R. M., Young, J. A., Harvey, J. T., Charity, M. J., & Payne, W. R. (2013). A systematic review of the psychological and social benefits of participation in sport for children and adolescents: Informing development of a conceptual model of health through sport. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, 10, 98. https://doi.org/10.1186/1479-5868-10-98
· Peluso, M. A. M., & Andrade, L. H. S. G. (2005). Physical activity and mental health: The association between exercise and mood. Clinics, 60(1), 61-70. https://doi.org/10.1590/S1807-59322005000100012
· Schinke, R. J., Stambulova, N. B., Si, G., & Moore, Z. E. (2018). International society of sport psychology position stand: Athletes’ mental health, performance, and development. International Journal of Sport and Exercise Psychology, 16(6), 622-639. https://doi.org/10.1080/1612197X.2017.1295557
