Mindfulness o atenció plena: Una resposta a l’estrès de la vida contemporània
Durant el mes de setembre es va celebrar el Dia Mundial del Mindfulness, que té lloc el 12 de setembre. Aquesta data ens recorda la importància de dedicar un espai a la nostra salut mental i física, connectant amb el present a través de la pràctica de l’atenció plena. És una oportunitat per a conscienciar-nos sobre els beneficis que aquesta pràctica pot aportar a la vida quotidiana, i promoure’n l’adopció en diferents àmbits.
El mindfulness o atenció plena, és una pràctica que ha guanyat popularitat en l’última dècada, destacant-se pels seus beneficis en la salut mental i física. Es defineix com la capacitat d’estar plenament present en el moment, amb una actitud d’acceptació i sense judici (Kabat-Zinn, 2003). Aquest concepte, originat en les tradicions budistes, ha estat adoptat i adaptat en contextos occidentals, particularment en la psicologia i la medicina, com una eina eficaç per a la gestió de l’estrès i la promoció del benestar general.
Kabat-Zinn (2003) descriu el mindfulness com una metodologia de connectar amb la vida, una eina per a l’autoexploració i l’autocompassió. Així doncs, un aspecte fonamental d’aquesta pràctica és la seva capacitat per millorar la regulació emocional. Segons Bishop et al. (2004), la pràctica de l’atenció plena pot ajudar les persones a identificar les seves emocions de manera més clara i a respondre a elles de manera més efectiva, en lloc de reaccionar automàticament. Aquesta habilitat és crucial en un món on l’estrès i la sobrecàrrega d’informació són comuns, ja que permet a les persones mantenir un equilibri emocional i una major claredat mental.
A més, l’aplicació del mindfulness no es limita a la gestió de l’estrès. En l’àmbit educatiu, per exemple, s’ha utilitzat per millorar la concentració i el rendiment acadèmic dels estudiants (Zelazo & Lyons, 2012).
D’aquesta manera, aquesta pràctica s’ha consolidat com una tècnica essencial en la promoció del benestar mental i físic. Els seus beneficis, recolzats per una creixent evidència científica, el converteixen en una eina valuosa en la vida moderna, on la capacitat de mantenir l’atenció i la calma és més important que mai.
Un aspecte crucial que ha anat guanyant reconeixement és la importància de la intervenció comunitària en la promoció del mindfulness. Segons McCown et al. (2010), la implementació de programes de mindfulness a nivell comunitari pot generar un efecte positiu en la salut pública, enfortint els vincles socials i fomentant una cultura de benestar compartit. Aquest tipus d’intervencions poden reduir les desigualtats en salut, proporcionant accés a recursos de benestar mental a poblacions que tradicionalment han estat desateses.
És per això que, des del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Les Corts, de l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts del Grup CHM Salut Mental, cada dilluns al matí implementem una intervenció grupal anomenada Atenció Plena al Centre Cívic de Can Deu, compartint, així, l’espai entre persones del barri de Les Corts i persones vinculades al SRC, enfortint els llaços comunitaris.
Cristina Fisas, integradora social del Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Les Corts
Referències:
· Bishop, S. R. Et al. (2004). Mindfulness: Una propuesta de definición operacional. Clinical Psychology: Science and Practice, 11 (3), 230-241. https://doi.org/10.1093/clipsy/bph077
· Kabat-Zinn, J. (2003). Intervenciones basadas en mindfulness en contexto: pasado, presente y futuro. Clinical Psychology: Science and Practice, 10 (2), 144-156. https://doi.org/10.1093/clipsy.bpg016
· McCown, D. et al. (2010). Enseñando la atención plena. Una guia práctica para médicos y educadores. Springer.
· Zelazo, P. D., & Lyons, K. E. (2012). Los beneficios potenciales del entrenamiento de la atención plena en la primera infancia. Una perspectiva de la neurociencia cognitiva social del desarrollo. Child Development Perspectives, 6 (2), 154-160. https://doi.org/10.1111/j.1750-8606.2012.00241.x
